1. Descripció de l'edifici Magatzem de la Mar

El Magatzem del mar és un símbol de la gran activitat comercial que va haver-hi a la ciutat entre finals del segle XVIII i primers del segle XIX com a nucli exportador del reconegut Vi de Carlon. De fet, el carrer del Crist de la Mar acollia una gran quantitat de naus industrials dedicats a l'emmagatzematge d'aquest vi que després s'exportava per tot el món i al que se li atribuïen algunes propietats medicinals per l'alt grau d'alcohol que contenia ( entre un 16% i un 17%).

Es tracta d'un edifici de planta rectangular irregular, aproximadament 550 m2, amb 12,5 m d'ample per 44 m de llarg. Conformant una nau única amb orientació nord-est-sud-oest, està coberta a dues aigües i aconsegueix una altura màxima de 8,5 metres.

En la façana principal al carrer Crist del Mar, gravat en la llinda de l'accés, es pot llegir la inscripció de la data 1757, any en el qual probablement va haver de finalitzar-se l'obra.

Sembla ser que es tractava d'un edifici destinat a emmagatzemar productes procedents del comerç marítim i al llarg del carrer Crist del Mar existien diversos edificis destinats al mateix ús.

Des de l'any 2004 és de titularitat municipal, adquirit en el procés de desenvolupament de la unitat d'actuació 16, fruit de la qual es van construir els edificis circumdants i l'actual plaça d'accés.També en aquesta data es van produir una sèrie d'intervencions sobre l'edifici que ens ocupa que anirem explicant.

Es tractava presumiblement d'un edifici exempt; prova d'això les diferents obertures que existien en pràcticament totes les obertures dels murs laterals, comptant amb una porta d'accés en cadascun d'ells. Totes aquestes obertures s'han anat tapiant al llarg del temps com a conseqüència dels diferents usos que ha tingut l'edifici i per la construcció dels edificis que ara ho envolten. També es pot observar en la façana de Crist del Mar com ambdues cantonades es van construir amb carreus de pedra que remarquen la seva condició originària de volum exempt.

Únicament existia un habitatge adossat als dues primeres obertures de l'emmurallo nord-oest, segons restes constructives que apareixien en aquella façana i que probablement van ser molt posteriors a l'edifici ara rehabilitat.

La principal característica de la nau és com la repetició dels vuit arcs transversals existents articula el volum interior imprimint-li un ritme molt interessant. Els arcs de 9,8 metres de llum i més de 7 metres d'altura inserits en un mur de pedra calcària sense concertar, de 12,5 metres d'ample per 8,5 metres d'alt, provoquen en el visitant una agradable sensació de majestuositat. Els arcs són d'una rosca, de 55 cm de gruixuda, executada amb maó ceràmic, i recolzats sobre un basament de pedra tallada amb la forma circular de l'arc i amb una petita motllura en la part alta. Aquest detall revela una cura que sembla indicar el concurs d'algun mestre d'obres il·lustrat.

A la vista de la factura paraboloide dels arcs, estranys en aquesta època a l'ús i costum a Espanya, podríem imaginar que la seva forma és importada de països anglosaxons i executada per mestres d'obra estrangers, la qual cosa no seria aliè a la presència de cònsols estrangers a Benicarló que tractaven l'exportació de vi Carlon.

La coberta es componia de vigería de fusta, sobre els quals recolzaven directament els llistons que suportaven les teules de canal.

Durant l'execució de les obres d'edificació dels habitatges annexes, va caldre eliminar la coberta de les dues obertures situats més al nord, que es trobava en tan mal estat que era probable la seva ensulsiada accidental. En desaparèixer també l'últim tram de mur va ser necessari posar els arcs de manera obliqua per evitar un possible desplomi.

En el moment d'iniciar el projecte de rehabilitació l'edifici es trobava pavimentat en part amb una *solera de formigó, mentre la zona de l'accés es trobava de terra. Amb un pendent únic se salvava un desnivell 1,10 m cap a la façana de Crist del Mar.

També en el 2004 es va procedir a reforçar els fonaments dels quatre arcs de la parteix nord, executant una biga transversal de lligat dels arcs, que per la seva situació i altura de cota ha condicionat de manera transcendental el resultat definitiu de la nostra intervenció.

D'altra banda, també ens ha condicionat el resultat de la intervenció el fet que tota la coberta de l'edifici es troba inclinada, en certa mesura, en pendent contrari a la del paviment, de manera que les línies de carener i ràfecs no són horitzontals.