Exposició Col·lectiva "Dones Lligades"

Exposició ''Dones lligades''

Grup de Dones del Baix Maestrat: Renate Braendlein, Sònia Eva Domenech, Carme Domenech, Sali Garcia d'Araoz, Maria Llidó Vicent, Bàrbara Martinez Biot, Isabel de Lorena Oms, Isabel Serrano i Rosa Soriano Marzal.

Inauguració: Divendres, 23 de febrer de 2018, a les 18.30 h. (fins al 8 d'abril de 2018)

Lloc: Mucbe (segona planta)

El proper divendres, dia 23 de febrer de 2018, en la segona planta del Mucbe, tindrà lloc la inauguració de l'exposició ''Dones lligades'' del Grup de Dones del Baix Maestrat, format per les artistes: Renate Braendlein, Sònia Eva Domenech, Carme Domenech, Sali Garcia d'Araoz, Maria Llidó Vicent, Bàrbara Martinez Biot, Isabel de Lorena Oms, Isabel Serrano i Rosa Soriano Marzal.

L'exposició romandrà oberta del 23 de febrer fins al 8 d'abril de 2018.

Catàleg de l'exposició

Dones lligades i lliures

Alícia Coscollano i Masip

El número 9 simbolitza el geni artístic, el sentit humanitari, sentimental, amistós i simpàtic, desinteressat; interessat en assolir la perfecció en la seua feina, amb una gran inclinació al talent artístic i a l'escriptura. El 9 és el nombre de la persistència, la generositat i la capacitat d'empenta. Capaç d'iniciar projectes i treballar amb perseverança fins a la culminar-los. El número 9 és el signe dels ideals, de l'interès universal i de l'esperit de combat amb fins humanitaris.

Nou mesos són els necessaris, també, per a generar una vida confeccionada des de la carn i la sang, un prodigi quotidià que ens commou quan som conscients que milers d'úters donen a llum la vida cada dia en totes les parts del món i que voldrien fer-ho quan així ho decidiren.

El 9 és el nombre més creatiu, idealista, original i bondadós. És el nombre de la realització interior i, a l'antiga Grècia, el 9 simbolitzava els nou noms destacats de la mitologia grega: Cal·líope, Clio, Èrato, Euterpe, Melpòmene, Polímnia, Talia, Terpsícore i Urània.

En la constel·lació dels segles XX i XXI, però, altres dones dibuixen un skyline artístic de vegades menyspreat. Són nou dones que en aquesta mostra se situen en un primer pla d'excel·lència cultural en diferents àmbits de les arts i que han estat escollides per altres dones, les més nostres, les més properes, dones de les nostres comarques que han establert un lligam, una reciprocitat artística.

O el que és el mateix: militants del surrealisme, de la lírica trobadoresca, apassionades per l'abstracció, escriptores i il·lustradores, teixidores d'art tèxtil contemporani, membres de l'avantguarda, mites de la pintura metafòrica, mestres de la fotografia, noms que toquen el cel de l'arquitectura o pioneres oblidades.

L'exposició ens permet, per tant, gaudir del treball d'artistes que s'expressen lliurement, que dibuixen i generen mons paral·lels i honestos amb un talent natural. Nou parelles de mans i nou firmes, diferents, amatents, plenes i completes. Dones contemporànies que ens regalen interioritats, intimitats; quadres que podrien sorgir, i pertànyer, a qualsevol indret del planeta. La plasticitat al servei de l'emoció i la lluita del segon i el tercer sexe, de la resistència en una intervenció artística en tota regla amb noms rellevants i amb firmes amb caràcter propi. Elles ens acompanyen per aquest passeig expositiu pel Mucbe per a recórrer els cromatismes, les textures, els materials, la tècnica, el contingut i els continents; la perfecció en el traç en les dimensions i límits que marca, tan sols, el llenç.

Ens trobem, així, amb nou dones, nou mirades, nou pinzells i diverses maneres de treballar per a contar-nos la vida, des dels quadres fins als nostres ulls, que aguaiten a un altre petit miracle, el de la creació i, amb ella, el de l'admiració. Professionals de la cultura que, com altres, són parelles -més enllà del femení i, per tant, més enllà del gènere-, polítiques, filòsofes, supervivents de inferns personals i històrics, artistes, caçadores, recol·lectores, reproductores, realitzadores, atlàntides salvatges. Dones que han reinventat el feminisme, tan qüestionat últimament i tan intrínsec a l'essència de la feminitat dins d'una societat adulta. Dones que no necessiten ser monitorades, vetllades ni acompanyades, i que es lliguen amb aquesta exposició a un tribut sentit que recupera noms, vides i postures vitals que van obrir camí quan sols hi havia un terreny pedregós. Ara, continuar fent camí és una opció, un dret, un deure.