Exposició "Silencis i expressions" de Victor Mateo
Silencis i
expressions
VICTOR MATEO
Del 28de
setembre fins al 18 de
novembre de
2018.
Lloc:
Mucbe.
El proper
divendres, 28 de setembre, a les
19.00 h, s'inaugura al Mucbe (Museu Ciutat de Benicarló)
l'exposició «Silencis i
expressions» de l'artista Victor
Mateo,
que romandrà oberta
fins al dia 28 de
novembrede
2018.
VÍCTOR MATEO. REFLEXIONS I SILENCIS
GESTUALS
«El
fulgor de la pura
oscuridad.
Solo
el negro, que apaga
el
ruidoso bullir
de
los colores
y
encuentra en el silencio
de la
noche más clara
el
esplendor ardiente
de la
luz.
Pintura que es un fuego
que
todo lo consume
y que
todo lo niega,
para
afirmar lo único
que
importa.»
(Ante
una pintura de Pierre Soulages)
El
don de la ignorancia. José
Corredor-Matheos
El
pintor francès Pierre Soulages, juntament amb l'artista
nord-americà Franz Kline, estan considerats els màxims
representants del tachisme, és a dir, de la taca o de
l'actionpainting, tendència que destaca sobretot per una
pinzellada natural, del degoteig i de les taques de pintura
aplicades directament del tub a la tela. Ambdós utilitzen el
color negre, gairebé, com a únic protagonista de les seues
composicions, on també hi afegeixen una mena de gargots semblants
a les cal·ligrafies orientals. Soulages afirma que «el negre és
al mateix temps un color i un no color. Quan la llum es
reflecteix en el negre, el transforma i transmuta. Obra un camp
mental propi.» Tanmateix, altres artistes expressionistes
abstractes com Jackson Pollock, amb els seus drippings -no
emprava mai el pinzell-, William De Kooning, Clifford Still i
Robert Motherwell, són els principals referents en la pintura de
VíctorMateo, a la qual també podríem incloure el principal
exponent de l'espacialisme abstracte, Mark Rothko, on el color
apareix, segons Lourdes Cirlot, a través «d'unes immenses masses
cromàtiques, amb intervenció de dos, tres o quatre colors com a
molt, establint entre les diferents zones gradacions quasi
imperceptibles per accentuació o disminució d'un color
determinat.»
Ens
podríem preguntar per què Víctor Mateo segueix mantenint-se fidel
als postulats expressionistes abstractes provinents dels Estats
Units i, en canvi, no ho fa amb els seus coetanis informalistes
europeus. Doncs l'explicació rau en la seua formació artística
coincidint amb la seua llarga etapa al Canadà, on va anar a viure
amb els seus pares quan només tenia 12 anys procedent de Tànger,
i que li va permetre conèixer de prop una de les tendències que
més han influït en l'art contemporani. S'hi va estar trenta anys,
des del 1957 fins al 1986. Aquesta lleialtat a la no figuració
obeeix al fet que sempre s'ha considerat una persona lliure
segons la galerista Carme Espinet, a més del fet que les seues
obres «comuniquen el seu estat d'ànim, que es podria definir amb
aquestes paraules: nervi, geni, passió, anarquia...». En
conseqüència, és lògic que se senta còmode amb l'abstracció i, en
canvi, en la figuració no trobe la inspiració necessària que tot
artista necessita per crear noves maneres d'expressar els seus
sentiments.
En el
seu treball es barregen diversos factors, com són els seus
orígens al Marroc, per tant, els que fan referència al món
africà; els anys viscuts al Canadà on es va formar, tenint com a
residència habitual Toronto, capital de la freda regió d'Ontàrio,
ciutat on també va fer la primera exposició individual,
concretament a la Kamen Fine Arts Gallery, el 1985; les
exposicions realitzades a la càlida Califòrnia durant la dècada
dels 90; la seua arribada a Barcelona on instal·larà
definitivament l'any 1986, redescobrint la cultura mediterrània,
i finalment, les diverses mostres que va presentar a la ciutat
japonesa de Nagoya, a principis del 2000, i que li van servir per
interessar-se per la cal·ligrafia, o el que és el mateix,
l'estudi dels símbols japonesos per conéixer millor el seu
significat. Aquest creuament de diferents cultures es percep en
el seu treball, per això les gammes cromàtiques van canviant amb
el transcurs dels temps, passant dels negres i marrons
predominants a tonalitats on s'aprecia la llum, gràcies sobretot
a l'aparició dels primaris i del càlids a les seues composicions,
com és el cas dels grocs, els terrossos i els
vermells.
El
meu primer contacte amb el seu treball va ser l'any 1987, quan va
exposar per segona vegada a la Galeria Carme Espinet, abans
anomenada Matisse. Per tant, he pogut observar de prop com ha
anat transcorrent la seua trajectòria en aquestes tres dècades,
on l'evolució és ben notòria, encara que siga de manera molt
suau, sense gaires estridències o canvis sobtats, només els
relacionats amb les seues estades a les ciutats on ha residit,
però igualment la seua obra segueix sent molt homogènia. Tot això
no solament ho veiem en els colors emprats, sinó també en la
força del gest, l'agressivitat del traç o el grossor de la
pinzellada que travessa una part del quadre evocant el treball
dels grans mestres americans. També apareixen en les seues teles
o fustes, tècniques més pròpies dels informalistes matèrics, com
per exemple Antoni Tàpies, Josep Guinovart i Antoni Clavé, degut
a aplicar el frottage o el grattage.
En
les primeres obres utilitzava més la matèria, principalment el
collage, emprant materials com el filferro, el paper, el cartró o
la roba. Els grafismes que sovint sorgeixen en els seus quadres,
acrílics o tècnica mixta, són fines línies de color blanc, la
majoria d'aquests quasi bé indesxifrables, el que demostra que no
sols sent atracció per l'art oriental, sinó que també li
serveixen per completar i ampliar el seu repertori
signicogestual, tal com feien, per exemple, Soulages i Kline. De
totes maneres, en el conjunt de la seua obra, no es percep una
sensació d'horror vacui, sinó que deixa espais buits perquè
respire l'obra. Per això, Isabel Saludes destaca dels quadres «el
grafisme, el buit espacial i una pinzellada lliure, en són
constants».
En el
seu treball hi ha una part d'intuïció i també de valentia,
sobretot quan s'enfronta per primer cop a una tela en blanc, ja
que no fa esbossos, sinó que treballa directament sobre aquesta.
Ho fa amb energia, passió i emoció que, d'alguna manera, ens
recorda el dripping de Pollock quan llença directament la pintura
damunt la tela que es troba al terra, i gràcies al moviment de la
mà, és a dir, al gest, es va configurant l'obra. Mateo no posa
noms a les obres, només les titula amb números. Soulage tampoc ho
feia. De fet, cadascú de nosaltres els podria posar qualsevol
títol que ens vinga a la ment i de ben segur que no seria el
mateix.
Ramon
Casalé Soler
Associació Internacional de Crítics
d'Art
Catàleg de l'exposició "Silencis i
expressions"
---
---
VÍCTOR MATEO
Català nascut a Tànger. Del 1957 fins al 1986
viu a Toronto, Canadà.
Des
del 1986 viu i treballa a Barcelona.
Víctor Mateo es formà artísticament a Canadà
baix la influència de l'Action Painting, de l'expressionisme
abstracte, i ha considerat sempre la pintura com la forma
d'expressió més autèntica i instintiva.
En
les seues obres es poden observar els traços gestuals amb colors
modulats i suggerents i apreciar el moviment ràpid del pinzell.
Això li permet configurar unes peces ben estructurades, on
l'espectador pot gaudir de l'espontaneïtat d'aquest artista que
treballa sempre en pla. Fidel als principis bàsics del llenguatge
no representatiu, la seua pintura se submergeix en la pròpia
essència; deixa de banda tot allò superflu per quedar-se amb la
pulsió del gest, amb el recorregut del pigment sobre el suport,
amb el trànsit de l'empremta del pinzell, amb els subtils
desplaçaments de la mà, amb la durada de la petjada que, segons
el moment, serà més o menys matèrica, amb més o menys
textura.
Exposicions individuals:
1985
Kamen Fine Arts Gallery. Toronto (Canadà).
1986
Winters College Arts Gallery, York University. Toronto
(Canadà).
Leo
Kamen Gallery, Toronto (Canadà).
1987
Galeria Matisse. Barcelona.
Amagatotis Galeria d'Art.
Barcelona.
Institut d'Estudis Vallencs. Valls,
Tarragona.
1988
Leo Kamen Gallery, Toronto (Canadà).
1989
Galeria Matisse. Barcelona.
Leo
Kamen Gallery, Toronto (Canadà).
Berkeley University, Califòrnia
(USA).
1990
Gallery 30. San Mateo, Califòrnia (USA).
1991
Galeria Matisse. Barcelona.
1992
Sala d'Art Josep Bages. El Prat, Barcelona.
Galeria Matisse. Barcelona.
1993
Galeria d'Art Can Marc. Begur, Girona.
Galeria Antoni Pinyol. Reus,
Tarragona.
1994
Arret sur l'Image Galerie. Bordeus (França).
1995
Gallery 30. Burlingame- San Francisco, Califòrnia
(USA).
Galeria Matisse. Barcelona.
1997
Galeria Can Marc. Girona.
Galeria Matisse. Barcelona.
1999
Sala Cultural CajaMadrid. Barcelona.
2000
A.C.S. Gallery. Nagoya (Japó).
Galeria d´Art Can Marc. Begur,
Girona.
Galeria Carme Espinet.
Barcelona.
2001
Centre Cultural Caixa Terrassa. Terrassa.
2002
A.C.S. Gallery. Nagoya (Japó).
2003
Galeria d'Art Can Marc. Begur, Girona.
2004
Galeria Carme Espinet. Barcelona.
2005
ACS Gallery. Nagoya (Japó).
2006
Galeria Carme Espinet. Barcelona.
2007
Galeria Collage. Lleida.
2008
Galeria Carme Espinet. Barcelona.
2009
Galeria Espai G. Terrassa.
A.C.S. Gallery.Nagoya.
(Japó).
2010
Sala d'Exposicions de la Casa de la Vila. Montcada i
Reixac.
Galeria Carme Espinet.
Barcelona.
2011
Galeria Joan Planellas. Tossa de Mar, Girona.
2013
Galeria Carme Espinet. Barcelona.
2014
Galeria Joan Planellas. Tossa de Mar, Girona.
Galeria Rosalia Sender.
València.
2015
Espai Cavallers. Lleida.
2016
Galeria Antoni Pinyol. Reus, Tarragona.
2017
Auditori Municipal. Montcada i Reixac.
2018
Galeria Espai G. Terrassa.
Exposicions col·lectives:
1984
Tatay Gallery. Toronto (Canadà).
1985
Kamen Fine Arts Gallery. Toronto (Canadà).
1986
Galeria Matisse. Barcelona.
1987
Estol Galeria d'Art. Barcelona.
Galeria Matisse. Barcelona.
1988
Museo Nacional de Bellas Artes. La Habana
(Cuba).
Galeria Matisse. Barcelona.
1989
Gallery 30. San Mateo, Califòrnia. (USA).
Galeria D. Barcelona.
1990
Galeria Matisse. Barcelona.
Seattle Centre Community Art Gallery. Artist to
Artist. Seattle (USA).
1991
Galeria Matisse. Barcelona.
Gallery 30. Burlingame. Califòrnia
(USA).
1992
Tribeca Fine Art Gallery. Nova York (USA).
1993
Galeria Matisse. Barcelona.
1994
Galeria Rosa Ventosa. Barcelona.
1995
Galeria Matisse. Barcelona.
AB
Galeria d'Art. Granollers.
1996
La Caixa. Maó, Menorca.
AB
Galeria d'Art. Granollers.
Centre Cultural Torre Vella. Salou,
Tarragona.
1997
Instituto Cervantes. Exp. Itinerant. Tetuan, Tànger, Rabat
(Marroc).
1999
Campo & Campo Gallery, Anvers (Bèlgica).
2000
Gallery Bankaku. Nagoya (Japó).
Galeria Art Marina, Cambrils
(Tarragona).
2001
Urban Gallery Ars Nostrum. Saragossa.
Galeria d'Art Can Marc Ars Nostrum.
Girona.
Espai
Blanc Ars Nostrum. Barcelona.
Galeria del Palau Ars Nostrum.
València.
2002
Gallery Bankaku. Nagoya (Japó).
2003
Courant d'Art Galerie. Chevenez (Suïssa).
Col·lecció Testimoni La Caixa. Palacio Almudí.
Múrcia.
2004
Galeria Collage. Lleida.
2005
Centre Cultural La Mercè (Mostra col·lectiva amb la Fundació
Fandos). Borriana, Castelló.
2006
6 pintors i un fotògraf. Galeria Carme Espinet.
Barcelona.
2010
UpStares Gallery. Squamish, Vancouver (Canadà).
"Temps
fugit". Casa de Cultura, Edifici La Nau. Tossa de
Mar.
"Temps
fugit". Palau Moja. Barcelona.
Certàmens:
1987
1a Biennal d'Arts Plàstiques. Centre Cívic de Sants.
Barcelona.
1a
Biennal de Pintura Jaume Guasch. Barcelona.
1991
Mostra d'Art Contemporani. La Farga. L'Hospitalet,
Barcelona.
1994
Art Jonction. Fira d'Art. Amb Galeria Matisse. Cannes
(França).
1996
Artexpo´96. Amb Galeria Matisse. Barcelona.
1997
Artexpo´97. Amb Galeria Matisse. Barcelona.
1999
Artexpo´99. Amb Galeria Matisse. Barcelona.
2000
La Ruta del Cister vista pels artistes catalans. Monestir de
Poblet.
2001
ART KUNTS KÖLN, amb Galeria Antoni Pinyol. Colònia
(Alemanya).
2003
ARTEFIERA. Amb la Galeria Carme Espinet. Bolonya
(Itàlia).
2005
ST'ART. Amb la Galeria Carme Espinet. Estrasburg
(França).
2007
ARTMADRID. Amb la Galeria Carme Espinet.
Madrid.
Creat per
david el
24/09/2018