Exposició fotogràfica 'El Cànon Soterrat' d'Eva Menacho (Associació L'Ibera)
Exposició fotogràfica: «EL CÀNON SOTERRAT»
EVA MENACHO - ASSOCIACIÓ L'IBERA (BENICARLÓ)
Del 6 de març fins al 2 d'abril de 2024
Lloc: Mucbe
Organitza: Associació L'Ibera (Benicarló)
El proper dimecres 6 de març, a les 18.30h., tindrà lloc la inauguració de l'exposició fotogràfica «El cànon soterrat» d'Eva Menacho. La mostra, organitzada per l'Associació L'Ibera de Benicarló amb motiu de la celebració del Dia de les Dones (8 de març),es podrà visitar fins al dia 2 d'abril de 2024.
- - - - -EL CÀNON SOTERRAT
Sovint em pregunto què hagueren fet de les seues vides, tantes i tantes dones a les que no se'ls hi va donar altra opció que criar, servir a un home i treballar debades a la reclusió d'una llar, que ni tan sols podien considerar seua. Talents ofegats sota les piles de la roba bruta, inquietuds que no s'han atrevit a néixer, dies sense horitzons.
Què ens heu fet?
La història de la humanitat ha deixat una meitat sense opcions, per tal que l'altra meitat gaudira de la satisfacció del lliure desenvolupament de l'esperit. I el criteri guia d'aquesta escissió ha sigut el sexe, fins i tot per damunt de la classe. En boca d'Alexandra Kolontai, "hi ha algú encara més oprimit que l'obrer i és la dona de l'obrer".
Hereves d'este flaire supremacista són encara avui dia milers de pel·lícules on la dona ho deixa tot per tal que ell assolisca l'anhelat èxit professional. Pura basòfia propagandística d'un sistema que, amb subterfugis, li presenta a la dona el sacrifici propi com un símbol d'amor, pel qual serà valorada o jutjada d'egoïsta, en cas que renuncie a abnegar-se i perseguisca fites pròpies. Això sense oblidar que a molts racons del planeta, esta opció és encara l'única via de supervivència per a les dones.
Prohibir-mos l'accés a la cultura ha estat fonamental per a poder mantindre'ns en este estat de submissió. I ha estat el feminisme qui ha lluitat per enderrocar els murs que ens barraven l'accés a la formació. Set mil·lennis on espurnes com Hipàtia d'Alexandria o Marie Curie han sortit dels marges que ens fitaven. Si ens endinsem un poc més, trobarem al llarg dels segles noms com Hildegarda de Bingen, Cristina de Pizán o Rosa Chacel, fent contribucions innegables i valuosíssimes a la nostra cultura.
Però hem de soscavar la història amb la samarreta arromangada per trobar tresors com per exemple Alice Guy, pionera el cinema i coetània de Meliès, esborrada intencionadament de l'inventari cinematogràfic. Quantes tones més de terra hem d'extreure per trobar gènies apartades del cànon, no per insuficients, sinó per dones!
El saber humà està censat per una majoria aclaparadora d'homes. Pensar que la falta de ganes o de talent és la causa del poc nombre de dones destacables a qualsevol àrea del coneixement humà és d'una misogínia inaguantable. Però per fi, a esta part del món, durant la segona onada del feminisme, es va lluitar per l'accés a l'educació. I es va guanyar la batalla. Les dones hem conquerit el batxillerat, la universitat, i el saber humà ja compta amb una visió de la història que està fent recular moltes de les tesis establertes per homes el suficientment savis per emetre càtedra i el suficientment masclistes per no preguntar-se si les dones no voldrien fer altra cosa que cosir i cuinar.
Aquesta exposició és, en primer lloc, el nostre reconeixement a aquelles dones que van jugar-se la pell perquè nosaltres avui puguem agafar llibres de les prestatgeries, per a llegir-los i debatre'ls i no per a treure'ls-hi la pols. Volem agrair a totes les escriptores de totes les disciplines l'exercici en dret de la seua capacitat intel·lectual.
Fins i tot les que escriuen vers el feminisme, s'estan beneficiant d'ell. Som dones encoratjant dones a llegir i escriure, perquè durant massa temps ens ha estat prohibit amb la finalitat de mantindre'ns ignorants. Que no ens torne a passar.
Alicia Moya Gaya