Ajuntament de Benicarló mucbefoto del mucbefoto del mucbe
Ajuntament de Benicarló Centre Cultural Convent de Sant Francesc     e-mail: correu.mucbe@ajuntamentdebenicarlo.org Valencià | Castellano
EXPOSICIÓ

01.- La historia marítima de Benicarló

LA HISTORIA MARÍTIMA DE BENICARLÓ

1. La historia marítima de Benicarló.

La pesca ha sido una de las actividades básicas alimentarias humanas des de la Prehistoria. En el caso de Benicarló, los íberos practicaban esta actividad comercial, hecho que conocemos gracias a los restos encontrados en el poblado del Puig de la Nau y el yacimiento acuático de Roques de la Barbada.

En el año 1234 hay pruebas escritas que plasman como la pesca era una de las actividades esenciales en la comunidad, junto con la agricultura y la artesanía. En 1318, Jaume II ordenó que se respetara las costumbre de los vecinos de Benicastló de cargar y descargar mercancía en la playa, como se hacia en la época de los templarios. En 1359, Benicarló se independizó definitivamente de Peñíscola, pero no seria hasta 1370 cuando Pedro III de Aragón ratificó el privilegio de embarcar y desembarcar libremente mercancías sin pagar impuestos.

Durante el siglo XVI el mar fue una parte fundamental para el crecimiento económico de Benicarló, en el mismo momento en que proliferó la piratería en el Mediterráneo. La vigilancia de la costa y la fortificación de las ciudades se convirtió en una prioridad para afrontar los ataques de corsarios berberiscos y otomanos. En Benicarló se construyó el Baluarte, una fortificación que ya se citaba en las crónicas de Viciana (1562). Con la construcción de la escollera en 1886 esta zona se empezó a erosionar, y en 1921 se desplomó un trozo, haciendo que la resta se hundiera.

El Almacén del Mar es un símbolo de la gran actividad comercial de los siglos XVIII y XIX, era un edificio destinado a almacenar productos procedentes del comercio marítimo. En este período, la zona del grao se transformó, construyéndose diversos almacenes para la fabricación de barriles. Hasta la construcción del puerto, la carga y descarga del comercio marítimo ser realizaba en los puertos naturales, que se ubicaban en bahías que permitían fondear a las flotas, aunque con el tiempo se hizo necesario construir un puerto.

A causa del gran volumen de comercio marítimo, un grupo de comerciantes fundó la Compañía del Puerto en 1883, una sociedad mercantil que, con aportaciones propias, empezó la construcción del puerto. Al principio, se crearon 140 metros de escollera, el faro y la casa del farero. También se iniciaron las obras de la vía de ferrocarril entre la cantera del Puig de la Nau y la playa para proveer de material constructivo al puerto. Con la caída de la producción vinícola, y la ruina de muchos inversores, el proyecto se paralizó. La falta de instalaciones portuarias adecuadas supusieron la caída del tráfico comercial, favoreciendo el puerto de Vinarós.

La construcción del puerto continuó en una segunda fase que se inició en la década de los años 30 y que no finalizó hasta el 1944, cuando se inauguró oficialmente. En esta ocasión, la obra fue financiada por el Estado, y supuso muchas mejoras para el sector pesquero, ya que fue a partir de este momento cuando el sector pesquero adquirió más relevancia.

El año 1952 se construyó la lonja del pescado. Albergaba las oficinas, así como un espacio para la producción de hielo y la subasta. En el año 2002 fue derruida para construir el edificio actual, mucho más funcional y mecanizado, pero sin el encanto de la antigua lonja. Por otro lado, hoy en diia el mundo pesquero tiene que convivir con la proliferación de los puertos deportivos. Las actividades que se desarrollan alrededor del mar han pasado a tener tanta relevancia para el sector primario como para el turismo (escuelas de vela, pesca recreativa, deportes náuticos, alquiler de amarres o de embarcaciones, etc.). En Benicarló, se creó el Puerto Deportivo Marina Benicarló, con muchos servicios relacionados con el mundo del mar, el ocio y el deporte.

- - - - -

1. La història marítima de Benicarló

La pesca ha sigut una de les activitats bàsiques alimentàries humanes des de la Prehistòria. En el cas de Benicarló, els ibers practicaven aquesta activitat comercial, fet que coneixem gràcies a les restes trobades al poblat del Puig de la Nau i el jaciment subaquàtic de les Roques de la Barbada.

L'any 1234 hi ha proves escrites que plasmen com la pesca era una de les activitats essencials en la comunitat, conjuntament amb l'agricultura i l'artesania. El 1318, Jaume II va ordenar que es respectés el costum dels veïns de Benicastló de carregar i descarregar mercaderies en la platja, tal com es feia en l'època dels templers. El 1359, Benicarló es va independitzar definitivament de Peníscola, però no seria fins a 1370 que Pere III d'Aragó va ratificar el privilegi d'embarcar i desembarcar lliurement mercaderies sense pagar impostos.

Durant el segle XVI la mar va ser una part fonamental pel creixement econòmic de Benicarló, al mateix moment que va proliferar la pirateria a la Mediterrània. La vigilància de la costa i la fortificació de les ciutats va esdevenir una prioritat per afrontar els atacs dels corsaris barbarescos i otomans. A Benicarló es va construir el Baluard, una fortificació que ja se citava a les cròniques de Viciana (1562). Amb la construcció de l'escullera el 1886 aquesta zona es va començar a erosionar, i el 1921 se'n va desplomar un tros, fent que la resta s'enfonsés.

El Magatzem de la Mar és un símbol de la gran activitat comercial dels segles XVIII i XIX, era un edifici destinat a emmagatzemar productes procedents del comerç marítim. En aquest període, la zona del grau es va transformar, ja que es van construir diversos magatzems per a la fabricació de tonells. Fins a la construcció del port, la càrrega i descàrrega del comerç marítim es realitzava als ports naturals, que s'ubicaven en les badies que permetien fondejar a les flotes, tot i que amb el temps es va fer necessari construir un port.

A causa del gran volum de comerç marítim, un grup de comerciants va fundar la Companyia del Port el 1883, una societat mercantil que, amb aportacions pròpies, va començar la construcció del port. Al principi, es van crear 140 metres d'escullera, el far i la casa del faroner. També es van iniciar les obres de la via de ferrocarril entre la pedrera del Puig de la Nau i la platja per proveir de material constructiu al port. Amb la caiguda de la producció vinícola, i la ruïna de molts inversors, el projecte es va paralitzar. La manca d'instal·lacions portuàries adequades va suposar una caiguda del tràfic comercial, afavorint el port de Vinaròs.

La construcció del port va continuar en una segona fase que es va iniciar en la dècada dels anys 30 i que no va finalitzar fins a 1944, quan es va inaugurar oficialment. En aquesta ocasió, l'obra va ser finançada per l'Estat, i va suposar moltes millores per al sector pesquer, ja que va ser a partir d'aquest moment quan el sector pesquer va adquirir més rellevància.

L'any 1952 es va construir la llotja del peix. Albergava les oficines, així com un espai per a la producció de gel i la subhasta. L'any 2002 fou enderrocada per construir l'edifici actual, molt més funcional i mecanitzat, però sense l'encant de l'antiga llotja. D'altra banda, avui en dia el món pesquer ha de conviure amb la proliferació dels ports esportius. Les activitats que es desenvolupen al voltant del mar han passat a tenir tanta rellevància per al sector primari com per al turisme (escoles de vela, pesca recreativa, esports nàutics, lloguer d'amarres o d'embarcacions, etc.). A Benicarló, es va crear el Port Esportiu Marina Benicarló, amb molts serveis relacionats amb el món de la mar, l'oci i l'esport.

Creat per david el 30/04/2024
© 2000-2024 Equip Desenvolupament Web Imprimir