Ajuntament de Benicarló mucbefoto del mucbefoto del mucbe
Ajuntament de Benicarló Centre Cultural Convent de Sant Francesc     e-mail: correu.mucbe@ajuntamentdebenicarlo.org Valencià | Castellano
HISTÒRIA DE L'EDIFICI

03.- El Grau de Benicarló

EL GRAU DE BENICARLÓ

3. El Grau: Barri mariner i port de Benicarló.

Els orígens de la zona marinera de Benicarló es remunten al segle XIII, quan Benicarló era una alqueria àrab anomenada Benigazlum. Per aquells temps hi havia dos nuclis urbans, la zona emmurallada del nucli històric i la zona coneguda com el Grau. Aquesta zona va ser tradicionalment el raval mariner de la vila i va anar expandint-se amb el comerç del vi i de la pesca. Per aquest motiu, va proliferar-hi la construcció de magatzems, edificacions i tallers dedicats a la fabricació de botes, així com una forta indústria tonellera a partir del segle XV.

El Grau es va unir al centre històric amb la construcció del carrer del Crist de la Mar, on s'ubica el Magatzem de la Mar. Un carrer que, fins a la construcció de l'ermita del Crist de la Mar el 1920, s'anomenava «camí la mar» per ser l'única via de connexió entre la ciutat emmurallada i el Grau. Davant l'actual port esportiu, s'ubicava un xicotet barri mariner, construït a mitjan segle XX, al costat de l'antic far. Eren habitatges unifamiliars protegits i adossats, amb dues alçades i un menut pati interior, construïts per l'Ajuntament. Posteriorment, el barri es va completar amb la construcció d'uns blocs d'edificis menuts que repeteixen l'aspecte de manera idèntica. Tant aquestes edificacions com la seua trama urbana encara es conserven intactes en l'actualitat. La seua peculiar edificació el converteix en un barri únic a Benicarló, on avui resideixen treballadors de la mar i les seues famílies que, de vegades, també han realitzat funcions auxiliars de la pesca extractiva, com la venda del peix, reparació de xarxes o d'embarcacions i els seus motors.

Amb la caiguda de l'activitat d'exportació del vi, aquesta zona marítima va sofrir transformacions ràpides i constants. La gran obra del port, a finals del segle XIX, es va convertir en l'essència de l'activitat pesquera que, juntament amb la prosperitat econòmica i social d'aquells temps, van anar desdibuixant aquell primitiu raval de pescadors. Posteriorment, es va construir la llotja del peix, l'any 1952, que fins aleshores s'ubicava en unes terrasses propietat de la confraria de pescadors de Sant Telm. En aquesta època també es construeixen al Grau de Benicarló la fàbrica de tèxtils Fontcuberta, la conservera de tomàquets del Morrongo, així com una fàbrica de gel i, fins i tot, una de xocolata. D'aquella època, encara es conserven xicotets testimonis, com el nom de la platja del Morrongo, les xemeneies industrials i un d'aquells tallers dedicats a la fabricació de botes.

- - - - -

3. El Grao: Barrio marinero y puerto de Benicarló.

Los orígenes de la zona marinera de Benicarló se remontan al siglo XIII, cuando Benicarló era una alquería árabe llamada Benigazlum. En aquellos tiempos había dos núcleos urbanos, la zona amurallada del núcleo histórico y la zona conocida como el Grao. Esta zona fue tradicionalmente el arrabal marinero de la villa y fue expandiéndose con el comercio del vino y la pesa. Por este motivo, proliferó la construcción de almacenes, edificaciones y talleres dedicados a la fabricación de botas, así como una fuerte industria tonelera a partir del siglo XV.

El Grao se unió al centro histórico con la construcción de la calle Cristo del Mar, donde se ubica el Magatzem de la Mar (Almacén del Mar). Una calle que, hasta la construcción de la ermita del Cristo del Mar en 1920, se llamaba "camino del mar" por ser la única vía de conexión entre la ciudad amurallada y el Grao. Delante del actual puerto deportivo, se ubicaba un pequeño barrio marinero, construido a mediados del siglo XX, al lado del antiguo faro. Eran viviendas unifamiliares protegidas y adosadas, con dos alturas y un pequeño patio interior, construidas por el Ayuntamiento. Posteriormente, el barrio se completó con la construcción de unos pequeños bloques de edificios que repetían su aspecto de manera idéntica. Tanto estas edificaciones como su trama urbana se conservan intactos en la actualidad. La peculiar edificación de este barrio lo convierte en un barrio único en Benicarló, donde aún hoy residen trabajadores del mar y sus familias que, a veces, también han realizado funciones auxiliares de la pesca extractiva, como la venta de pescado, la reparación de redes o de embarcaciones y sus motores.

Con la caída de la actividad de exportación del vino, esta zona marítima sufrió transformaciones rápidas y constantes. La gran obra del puerto, de finales del siglo XIX, se convirtió en la esencia de la actividad pesquera que, junto con la prosperidad económica y social del momento, desdibujó el primitivo arrabal de pescadores. Posteriormente, se construyó la lonja del pescado, el año 1952, que hasta el momento se ubicaba en unas terrazas propiedad de la cofradía de pescadores de San Telmo. En esta época también se construyen en el Grao de Benicarló la fábrica de textiles Fontcuberta, la conservera de tomates del Morrongo, así como una fábrica de hilo y, incluso, una de chocolate. De aquella época, todavía ser conservan pequeños testimonios, como el nombre de la playa del Morrongo, las chimeneas industriales y uno de los talleres dedicados a la fabricación de botas.

Creat per david el 02/05/2024
© 2000-2024 Equip Desenvolupament Web Imprimir