02.- Las comunicaciones en la navegación
LAS COMUNICACIONES EN LA NAVEGACIÓN
2. Las comunicaciones en la navegación. Estación radio-telegráfica náutica.
La radio ha jugado un papel fundamental en las comunicaciones navales, garantizando la seguridad de los navegantes a lo largo del siglo XX. Todos los buques mercantes, de pasajeros y grandes pesqueros contaban con una estación de radio de onda corta y un Oficial Radiotelegrafista que se encargaba de operarla. Estaciones distribuidas por toda la costa regulaban y ordenaban el tráfico de comunicaciones entre barcos y tierra. El principal código de comunicaciones usado para los enlaces marítimos era el Morse, un código binario que se transmite manualmente. Los Oficiales Radiotelegrafistas necesitaban una gran pericia y un oído muy entrenado para transmitir y descodificar los mensajes. Las estaciones de radio de los barcos constaban, básicamente, de un emisor y un receptor de onda corta y un manipulador de Morse, un sistema que podía cubrir comunicaciones de miles de kilómetros.
El 20 de diciembre de 1901, tuvo lugar la primera transmisión radio-telegráfica mundial de larga distancia. Una señal de radio que contenía la letra «s» en código Morse, emitida desde Poldhu (sur de Inglaterra), fue capturada en Newfounland (Terranova, en el este de Canadá) cubriendo una distancia de 4.000 kilómetros. El experimento, ideado y diseñado por Marconi, supuso el nacimiento de las telecomunicaciones radiofónicas de larga distancia. El sistema fue rápidamente adoptado por muchos armadores y propietarios de barcos, que vieron en la radiotelegrafía la solución del problema de las comunicaciones tierra-mar y entre los propios barcos, que para esos años utilizaban códigos de señales ópticas o palomas mensajeras.
A finales del siglo XX y principios del XXI, la implantación y extensión de las tecnologías de comunicaciones por satélite, los sistemas de posicionamiento global y las comunicaciones digitales automáticas, arrinconaron a la radiotelegrafía en un segundo plano, provocando la desaparición del oficio de Oficial Radiotelegrafista. Oficialmente, la última transmisión radio-telegráfica naval tuvo lugar en 2006. Hoy en día, los radio-aficionados mantienen viva la radiotelegrafía en las bandas de onda corta. La estación del Museo de los Marineros es plenamente funcional y está mantenida y operada regularmente por radio-aficionados locales, en reconocimiento a un oficio que garantizó la seguridad de los navegantes y las comunicaciones náuticas a lo largo de más de cien años.
2. Les comunicacions en la navegació. Estació radiotelegràfica nàutica.
La ràdio ha jugat un paper fonamental en les comunicacions naval, garantint la seguretat dels navegants al llarg del segle XX. Tots els vaixells mercants, de passatgers i grans pesquers comptaven amb una estació de ràdio en ona curta i un Oficial Radiotelegrafista que s'encarregava d'operar-la. Estacions distribuïdes per tota la costa regulaven i ordenaven el tràfic de comunicacions entre els vaixells i terra. El principal codi de comunicacions emprat per als enllaços marítims era el Morse, un codi binari que es transmet manualment. Els Oficials Radiotelegrafistes havien de tindre una gran perícia i una oïda molt entrenada per a transmetre i descodificar els missatges. Les estacions de ràdio dels vaixells constaven, bàsicament, d'un emissor i un receptor d'ona curta i un manipulador de Morse, un sistema que podia cobrir comunicacions de milers de kilòmetres.
El 20 de desembre de 1901, va tindre lloc la primera transmissió radiotelegràfica mundial de llarga distància. Un senyal de ràdio que contenia la lletra «s» en codi Morse, emesa des de Poldhu (Sud d'Anglaterra), va ser captada a Newfounland (Terranova, est del Canadà) cobrint una distància de 4.000 kilòmetres. L'experiment, ideat i dissenyat per Marconi, va suposar el naixement de les telecomunicacions radiofòniques de llarga distància. El sistema va ser ràpidament adoptat per molts armadors i propietaris de vaixells, que van veure en la radiotelegrafia la solució del problema de les comunicacions terra-mar i entre els mateixos vaixells, que per aquells anys utilitzaven codis de senyals òptics o coloms missatgers.
A final del segle XX i principi del XXI, la implantació i extensió de les tecnologies de comunicacions per satèl·lit, els sistemes de posicionament global i les comunicacions digitals automàtiques, van arraconar la radiotelegrafia a un segon pla, provocant la desaparició de l'ofici d'Oficial Radiotelegrafista. Oficialment, l'última transmissió radiotelegràfica naval va tindre lloc a 2006. Avui dia, els radioaficionats mantenen viva la radiotelegrafia en les bandes d'ona curta. L'estació del Museu dels Mariners és plenament funcional i és mantinguda i operada regularment per radioaficionats locals, en reconeixement d'un ofici que va garantir la seguretat dels navegants i les comunicacions nàutiques al llarg de més de cent anys.