Exposició de pintura "So de Mar", de Carmen Jovaní Roda

Exposició de pintura “So de mar”,

Carmen Jovaní Roda

De l'11 de desembre de 2008 al 25 de gener de 2009

Lloc: mucbe

Inauguració dijous dia 11 de desembre a les 19 hores

_______________________________________________________________________

Material gràfic de l'exposició: invitació, cartell, targetó i catàleg

La màgia de la música

El collage pictòric davant el que ens situa l’artista Carmen Jovaní Roda és visual, material i creativament distint dels collages plàstics voluminosos o texturats habituals en l’art de les darreres cinc dècades.

Jovaní ens presenta els fragments del collage pintats sobre el pla del llenç. Són parts escollides d’elements musicals que conviden a la consideració de l’interval, entès aquest com l’espai assonant entre els sons instrumentals.

En els seus quadres l’interval adquireix tanta importància com l’instrument, es converteix en el tempo integrador de la composició a través de gràcils abstraccions sinuoses capaces de materialitzar gràficament les harmonies musicals.

El resultat de les seves obres el conformen la perfecta unió entre els fragments figuratius y els abstractes: els figuratius per als instruments, els abstractes per als intervals. A més aconsegueix que, d’una banda, els diferents fragments als que recorre conserven sempre la seva autonomia fins i tot un cop inserits, situats, definits en el quadre; com que, d’una altra banda, creen entre ells un grau de fusió absolut immediatament convertible en música a través de la mirada de l’espectador.

SO DE MAR

La seua obra, nascuda al taller amb un procés de creació pausat, amb perseverança i perfeccionisme té, no obstant, el resultat d'un poema musical d'inspiració i gràcia àgil i dinàmic.

La gestació conceptual de les seues obres és analítica i reflexiva, de realització lenta i pacient al temps que el desenvolupament d'elles mateixes és una acció ràpida i punyent per mitjà de la qual Jovaní mira de transmetre'ns en esperit i matèria la idea creativa. Quan l'artista té clar el poema sencer que vol aconseguir transmetre, la resolució del quadre esdevé molt accelerada tal i com reconeixen la majoria d'impressionistes, fauvistes i expressionistes.

Tota emoció pot esdevenir un tema de quadre. El que fa la importància d'una obra d'art és la plenitud de l'esforç de l'artista, és el poder de la seva voluntat, com practicava Cezanne, Renoir, Degas i tanmateix Gauguin que legitima el dret al lirisme. De fet, avui ja no concedim una única importància a la forma o al tema. Allò que ens interessa és més el que representa el quadre que el tema triat pel pintor, la intenció figurativa del qual ha passat a un segon pla.

I és així com Jovaní Roda suggereix poemes musicals i expressa sensacions. Així doncs, la col·lecció de pintures que veurem seguidament pretén fer sentir la música en diferents modalitats i a partir de distints instruments musicals. Comprovarem, a més, si és veritat que hi ha quadres que parlen i actuen com poemes i poemes que actuen i funcionen com pintures i comparteixen unes mateixes intencionalitats.

El filòsof Shopenhauer compartia amb Wagner el concepte romàntic de la música per als qui la música expressava sentiments mitjançant sons. També Hegel senyalava que “el sentiment és la forma pròpia de la música i que la seua tasca és fer ressonar, no pas l'objectivitat, sinó les formes per les quals la subjectivitat més interna de l'ànima es mou”.

_______________________________________

LXIX

LA MÚSICA

Sovint la música m'agafa com ho faria un mar!

Cap a la blanca estrella,

sota un sostre de boira, enmig de l'èter vast,

desfaig les veles;

El pit tirat avant i amb els pulmons inflats

com una tela,

escalo el dors d'amuntegades ones

que la nit vela;

sento com vibren dintre meu les passions

d'un vaixell en pena;

vent favorable, tempesta i convulsions,

em gronxen sobre la gorga immensa.

I, de vegades, fa mar plana:

mirall de la meva defallença.

Poema de Charles Baudelaire inclòs en Les flors del mal, traducció de Jordi Llovet.

En una carta de C. Baudelaire dirigida a R. Wagner al 1860 s'explica l'admiració que el poeta sent per l'obra del músic i que li reconeix en aquest poema.

_______________________________________________________________

Resum de currículum

1969. Accèssit Premi Ciutat de Benicarló. (Castelló)

2001. Exposició Col·lectiva. Museu Municipal. Alcanar. (Tarragona)

2002. Exposició de Pintura. Museu Municipal. Benicarló. (Castelló)

2002. Exposició Col·lectiva. Museu Municipal. Alcanar. (Tarragona)

2003. Exposició Col·lectiva. Museu Municipal. Alcanar. (Tarragona)

2004. Exposició Col·lectiva. Museu Municipal. Alcanar. (Tarragona)

2004. Exposició de Pintura. Museu Municipal. Peralada. (Girona)

2005. Exposició Col·lectiva. Museu Municipal. Alcanar. (Tarragona)

2005. Exposició de Pintura. Castell de Peníscola, Diputació de Castelló. Peníscola. (Castelló)

2004-2005-2006. Participació en el Mercat de l'Art. Benicarló. (Castelló)

2008. Exposició Caixa de Tarragona, Amposta (Tarragona)