Exposició "Círculos de confusión" de Valentín González
Exposició ''Círculos de
confusión''
Valentín González
Inauguració: Dijous, 6 d'octubre de 2016, a les 19:00h. (fins al 27 de novembre de 2016)
El proper dijous, dia 6 d'octubre de 2016, tindrà lloc la inauguració de l'exposició ''Círculos de Confusión'' de l'artista Valentín González.
«Com en la pintura, en la fotografia,- plenament integrada en l'univers artístic -, les gammes poètiques, les tendències i els estils han estat i són amplis i variats, amb recorreguts que van des del figuratiu al conceptual, passant pel purament estètic, el documental o allò amb un contingut social. I quin dubte cap que amb l'aparició de la tecnologia digital les possibilitats de l'art fotogràfic s'han multiplicat, doncs són infinites i immenses en nombrosos camps i disciplines. També en l'artístic i un exemple d'això és el que ens proposa i ofereix en aquesta mostra Valentín González, qui abandona el naturalisme fotogràfic obtingut a través del visor de la càmera, per centrar-se i detenir-se a manipular i accentuar la seua artificiositat.
Però matisem.
Tot parteix de l'objecte escollit, de l'objecte fotografiat.
Segons com siga, el producte final serà diferent, doncs tant per a
Valentín com per a Otto Steinert, l'elecció de l'objecte té una
importància essencial en la resolució del problema de l'elaboració
de la imatge. L'acte d'escollir un tema, de determinar quin objecte
triem i de quina forma ho mirem, és el començament del procés de
creació, doncs la fotografia no és una mera eina per fer
art.
Valentín tria l'objecte, ho veu i capta les seves imatges mitjançant mètodes purament fotogràfics. Després la presa és mínimament manipulada -eliminació i desviació de colors, contrastos, lluminositat, saturació, intensitat, formació d'imatges, etc.-, per donar com resultat unes imatges ocultes, reals-irreals, que estan aquí, solament visibles sota aparences distorsionades i carregades d'una gran ambigüitat expressiva i visual, i que trenquen molts dels esquemes en què es sol encaixar la imatge fotogràfica. I és que des de la seua subjectivitat, i amb la tècnica sotmesa al propòsit poètic que ho anima, Valentín opera, manipula i elimina tot allò que subjectivament considera superflu per poder transmetre una sèrie d'emocions en la seua percepció del món. Doncs ell descobreix, contempla i veu, per més que ens coste admetre-ho, ja el producte final quan capta la primera imatge. Ho diu Susan Sontag ''El pintor construeix, el fotògraf descobreix''.
Y el resultat és tot un món ocult e insòlit d'imatges dissoltes en nombroses ocasions de referents concrets i en les que l'objecte real perd el seu sentit en funció d'un altre nou, la representació del qual no respon a res particular, si no que s'accepta com a generalitat. Allunyades de la realitat que coneixem, no sols en la determinació tècnica si no en la intencionalitat final, tendents a ''l'abstracció" entre cometes, i plenes d'efectes visuals, de superposicions encadenades, de solaritzacions i distorsions.
Unes imatges a voltes oníriques, d'una reveladora i metafísica bellesa, magnètiques i fascinants, úniques, irrepetibles, i atemporals que estan ahí, en el nostre entorn, ocultes, que trenquen les regles visuals que vulguem, vertaderes i autèntiques, doncs les seues fonts es troben en el món exterior i d'ell en surten, si bé som incapaços de vore, mirar i contemplar, como si ho pot fer Valentín.
Imatges que gràcies a l'artista ara descobrim, allí on fins ara a ningú li havia paregut que les hi hagués, i que Valentín anomena "realisme simultani" i en les que en nombroses ocasions i amb certa torbació floten millars de rostres i que, no obstant, amaguen una amplia gama de significats i relacions, buscats directament per l'autor, en un joc la intenció del qual es provocar a l'espectador a participar de l'obra, potenciant el seu intel·lecte, deixant lliure la fantasia de cadascú per a crear la seua pròpia història.
Imatges que tot i que en un primer cop d'ull no ho pareguen i
coste reconèixer-les, son autèntica i totalment fotografia i
fotografia amb majúscula. Però aquell qui les mira, l'espectador,
te que saber "comprendre", doncs no es tracta d'una visió
directa i elemental en la que sols hi ha que reconèixer, ara la
fotografia deixa de ser allò immediat, evident i equivalent.
Requereix d'un esforç mental que molts, lamentablement, no estan
disposats a fer.
Movent-se constantment entre la inquietud i la incertesa, entre la recerca i la troballa, personalment es confirma dia a dia la validesa de l'obra de Valentín González, tant en la solidesa del rerefons del seu món artístic, com en la seguretat que dia a dia van adquirint les seues composicions, qualssevol que siguen els seus procediments i tècniques, les motivacions de la seua temàtica o els materials que utilitze.
Com bé diu Joan Fontcuberta en el seu magnífic llibre El petó de Judes. Fotografia i veritat: ''Tota fotografia és una ficció que es presenta com a veritable. Contra el que ens han inculcat, contra el que solem pensar, la fotografia menteix sempre, menteix per instint, menteix perquè la seua naturalesa no li permet fer una altra cosa. Però l'important no és aquesta mentida inevitable. L'important és com l'utilitza el fotògraf, a quines intencions serveix. L'important, en suma, és el control exercit pel fotògraf per imposar una direcció a la seua mentida. El bon fotògraf és el que menteix bé de veritat''
I Valentín, creador de passions visuals i descobridor de belles imatges on fins al moment a ningú li havia semblat que les hi hagués, amb una sòlida formació i d'un molt ampli bagatge de talent i dotació tècnica, és un gran artista que fa d'esta mentida una veritat irrefutable.
La seua exhibició en el MUCBE dona testimoni a la validesa d'una proposta que ja mereix ser tinguda molt present per col·leccionistes i museus.»
F. Olucha Montins.
Director del Museu de Belles Arts de Castelló, Doctor en Història de l'Art i Acadèmic de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de València
--
L'exposició romandrà oberta des del 6 d'octubre fins al 27 de novembre de 2016, en les sales de la planta baixa del Mucbe.