Exposició: Adrià Pina "pintures"
Exposició: adrià pina «pintures»
Adrià
Pina
Inauguració:
Divendres, 16 de juny de 2017, a les 19.00 h
(Fins
al 3 de setembre de 2017)
Lloc:
Mucbe (Planta baixa)
Sobre
l'obra d'Adrià Pina va dir Vicent Carda que "és una manera de
fer de la pintura un joc, una eina que acaba posada al servei de
l'espectador i del pintor a través d'un llenguatge realitzat amb
entusiasme, amb humor i
crítica".
Adrià
Pina compta amb un estil inconfusible i que ha convertit gairebé en
una marca amb el pas dels anys. Un estil que ja ha estat analitzat
innombrables vegades. Després de tants anys, i d'una consolidada
maduresa, potser cal aportar poc al respecte. La seua pintura
transmet un talent tècnic superlatiu, indubtable. És una obra
d'acabats polits, curiosos, en els que no només podem entreveure
la profunditat d'un determinat discurs intel·lectual, sinó que
posa de manifest el profund coneixement de l'ofici que té entre
mans, on res és a l'atzar.
Les
seues obres fan que semble fàcil i gairebé casual un treball en
realitat ímprobe de rigor tècnic, de coneixement de la perspectiva
i l'espai, del tractament pictòric i del dibuix, com a base de
tota obra de vocació figurativa. Són tractats com un element en
realitat menor i secundari en els seus quadres, perquè l'important
no és, per descomptat, l'espai, el color i la perspectiva. Adrià
Pina no deixa de sorprendre visualment pel seu divertit realisme
visual.
(Text
d'Aureli Domènech i Antonio Herrero)
L'exposició
d'Adrià Pina romandrà oberta fins al proper dia 3 de setembre de
2017, en les sales d'exposició de la planta baixa del Mucbe.
----
Adrià
Pina va nàixer a L'Alcùdia, València, el 5 de març del 1959.
Des de ben prompte va sentir atracció pel món de l'art i més
concretament pel de la pintura, arribant a realitzar exposicions quan
encara era un adolescent. Els seus inicis es remunten al taller del
reconegut artista també valencià i resident al seu mateix poble,
Manuel Boix. Amb ell es va endinsar a les corrents realistes i
compromeses, i va començar a donar forma al seu estil propi. A
mitjans dels anys setanta la seua producció es va desenvolupar dins
d'un realisme crític amb una clara reivindicació ecologista i
socio-política. Als 20 anys es va traslladar a València per tal de
començar la carrera de Belles Arts, encara què no arribaria a
finalitzar-la. Ja als vuitanta, va començar a treballar en projectes
de caràcter més personal com les sèries, conformades per obres que
segueixen un mateix fil argumental o tema. A finals dels noranta, es
va endinsar a l'art pop i va seguir les sèries amb la finalitat de
dur a terme les seues darreres investigacions, creant peces en les
què es gaudia d'un cert contingut oníric i de tot tipus de
referències sortides de l'imaginari del propi artista.
El
conjunt de la seua obra sempre està evolucionant, encara què hi
existeixen una sèrie de factors comuns que es repeteixen des dels
seus inicis. La fidelitat respecte a la realitat a cadascuna de les
representacions, la ordenació dels elements que apareixen a cada
escena o el fet de formar part d'un grup, la sèrie, són alguns
d'aquestos factors. Però també es poden resaltar alguns aspectes
que han anat variant. Als seus començaments, el seu treball es
mostrava reivindicatiu amb el context que s'estava atravessant
mitjançant missatges crítics. Una segona etapa es va caracteritzar
per l'experimentació i la investigació de noves corrents
estètiques, a la vegada que s'endinsava dins d'altres estils com
el surrealisme, guardant un missatge que transmet les inquietuds de
l'artista al voltant de la soledat o el buit del món actual i a
més d'incorporar l'efecte de la tridimensionalitat a algunes de
les seues representacions o l'intent d'una ruptura amb la
rigidesa formal de l'art buscant sorprendre o provocar a
l'espectador. I una tercera etapa en la què cal destacar les
sèries que podrien ser classificades com pop art on fent ús
d'elements procedents de la cultura de masses juga amb l'ironia
transgredint l'ortodòxia d'imatges reconegudes per la societat
dimensionant la cotidianitat i minimitzant el món de la infància.
En
qualsevol cas, un factor què és comú al llarg de la seua
trajectòria és que es tracta d'un art alegre, carregat d'un
aire fresc i intel·ligent, que representa una realitat diferent on
la geometria queda molt definida, tot donant lloc a un llenguatge i
estil propis, tenint en compte a l'espectador buscant captar la
seua atenció.
La
diversitat de materials és altre aspecte definitori d'Adrià Pina,
car ha treballat amb materials com l'oli, l'acrílic,
l'aquarel·la, el llapis de grafit o la pedra tosca, entre molts
altres, i a la vegada ha emprat diferents suports com la fusta, els
metalls, els plàstics...
Els
viatges que va realitzar al llarg d'aqueixos anys per ciutats
d'Alemanya o Itàlia li van dur a visitar mostres tals com la
Documenta de Kassel o la Biennal de Venècia i, al temps, exposava a
altres llocs de renom com Nova York, Londres, Barcelona o Madrid.
Actualment
l'artista conta amb una notable presència al món virtual, havent
estat publicat a webs d'art i cultura tan rellevants com la
francesa Fubiz, l'alemanya Ignant o l'espanyola Diedrica, entre
altres. A més, participa a iniciatives digitals com la de Chocolate
Illustration i manté una activitat constant a xarxes socials com
Facebook o Pinterest.
La
seua trajectòria ha estat nombroses vegades reconeguda mitjançant
la concessió de diferents guardons, els quals s'expandeixen al
llarg del temps des de 1971 fins a l'actualitat. Han estat atorgats
en múltiples ciutats com Logronyo, Jaén, Almeria, Zamora, València,
Salamanca, Granada, Madrid, Guadalajara o Tarragona, i que han
conduït a què nombroses entitats i organismes de caràcter públic
i privat hagen adquirit obra seua, com és el cas de The Chase
Manhattan Bank, la Diputació de Cadis o el mateix Senat.
(Text
de Pablo Camarasa)
Creat per
david el
12/06/2017